Seminario maYor

Historia

El Concili de Trento el 1563 manà que en cada Diòcesi s’establissin seminaris conciliars per a la formació dels futurs preveres. A Mallorca, el canonge Bartomeu Llull el 1635 havia fundat el Pontifici Col·legi Major de la Mare de Déu de la Sapiència, els alumnes del qual estudiaven teologia a Monti-sion, amb els pares de la Companyia de Jesús.

Malgrat el manament conciliar, el Bisbe trobà obstacles econòmics per fundar el Seminari tridentí a Mallorca. No solament el poble demanava el Seminari per a tenir pastors més preparats, sinó que els bisbes mallorquins, en fer la visita ad limina a Roma, es veien interpel·lats per la Sagrada Congregació del Concili, que aleshores urgia l’aplicació del Concili de Trento. Els Jurats de la Ciutat i Regne, el 1589, havien demanat al Papa Sixt V que aprovàs a la Seu una partida dedicada a acaptar almoines per fundar el Seminari.

El Bisbe Bernat Cotoner, en anar a Roma el 1681, es queixà de la manca de col·laboració del seu presbiteri en aquest afer tan vital per a la Diòcesi i morí sense haver aconseguit allò que tant s’havia proposat. Fou l’Arquebisbe-bisbe Pere d’Alagó qui, davant la insistència continuada de la Santa Seu, prengué la decisió de fundar el Seminari. L’any 1699 foren elegits els diputats que, segons el Concili de Trento, havien d’encarregar-se en cada diòcesi d’organitzar el Seminari. Després de cercar el lloc més idoni, es pensà en una part del Palau Episcopal, però finalment s’optà per l’actual Casa de l’Església, que havia estat durant un temps monestir de caputxines i que en aquell moment era propietat dels jesuïtes. Adquirit aquell conjunt de cases velles, s’aprofità el que ja hi havia i el juny de 1700, el dia de Sant Pere, amb una celebració de la Missa a la Seu participada pel poble amb molt d’ànim pel fet tan esperat: els tretze primers seminaristes iniciaven l’existència del Seminari Conciliar de Mallorca.

L’any 1829, davant la supressió de la Pontifícia i Reial Universitat Literària de Mallorca, lloc habitual d’estudi de la filosofia i la teologia per als seminaristes, el Bisbe Antonio Pérez de Hirías erigí al Seminari tres càtedres de filosofia i dues de teologia i el 1832 se n’afegiren altres dues. L’any 1835 s’afegiren les de llatí i humanitats. D’aquesta manera restava completament complit el decret tridentí. Entorn d’aquells anys s’hagué de tancar el Seminari (1836-1845) a causa dels greus aldarulls polítics de l’Estat Espanyol, que impregnaven tota la societat mallorquina.

L’any 1887 era nomenat rector del Seminari pel Bisbe Jacint Maria Cervera Mn. Miquel Maura, germà d’Antoni Maura, llavors ministre de Gràcia i Justícia i després president del Consell de Ministres. Era un home de grans inquietuds. Feu construir la nova capella del Seminari d’estil neogòtic per encabir la multitud dels seminaristes. El Bisbe Pere Joan Campins atorgà al Seminari un nou pla d’estudis més equilibrat que l’anterior. També fundà els certàmens científico-literaris en què participaven els seminaristes. El 1909 fou creada la Schola Cantorum del Seminari i un any després començava el museu bíblic, obra del professor de Sagrada Escriptura i futur rector Bartomeu Pascual, finalment Bisbe de Menorca.

L’any 1948 els seminaristes eren 211, nombre excessiu per a les instal·lacions del Seminari, fet que obligà a llogar unes dependències del convent dels agustins fins a trobar una solució. Aquell mateix any, Mn. Joan Mas feia donació d’uns solars a la finca de Son Gibert i el 12 de juny de 1949 era col·locada la primera pedra de l’anomenat Seminari Nou. L’any 1953 ja s’hi pogueren establir els seminaristes menors i l’any següent els filòsofs. El curs 1956-57 tots els seminaristes ja eren a la nova casa i el 1960 se’n beneïa la capella i consagrava l’altar.

A causa del descens de vocacions i vist que l’edifici resultava massa gran per a la nova situació, es decidí traslladar la seu del Seminari al centre de Palma, l’any 1985 al Col·legi de la Sapiència, on actualment es troba.