Què feim?

Els nostres dies tenen espai per a diferents activitats en què es divideix i s’estructura la nostra activitat diària, entre les quals les més significatives són:

pregam

“És important que el dia (de l’home de Déu) comenci i conclogui amb la pregària” (Benet XVI)

El Seminari, per ésser la casa dels que es formen per al sacerdoci, és principalment una casa d’oració, per tant, la pregària és l’eix transversal de la vida de tots els qui hi viuen.

D’aquesta manera hi ha moments especials per a la pregària personal i la comunitària a través de la Litúrgia de les Hores, de l’Eucaristia i de la sana i fecunda devoció a la Mare de Déu per mitjà del res del sant Rosari en comunitat.

La pregària personal és el moment eminent de discerniment vocacional, on per mitjà del tracte íntim amb Déu es pot renovar el “Sí a Déu”. A més per mitjà de l’oració personal diària, el seminarista va adquirint l’hàbit de la pregària, esdevenint vertaderament un home de Déu, que parla a Déu dels homes i als homes els parla de Déu.

L’oració comunitària és un moment privilegiat en què com a Església pregam en un mateix llenguatge, per això ens valem de la Litúrgia de les Hores i l’Eucaristia, que són els mitjans amb què com a comunitat eclesial ens unim a la pregària de l’Església Universal.

Estudiam

És necessari formar homes que siguin realment testimonis de la resurrecció de Jesús (Papa Francesc)

El procés acadèmic dels seminaristes es realitza en el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, on es rep la formació del propedèutic, de filosofia i teologia.

Per ésser el temps del Seminari sobretot un temps d’estudi (Benet XVI), els seminaristes en totes les seves formatives s’esforcen a donar el millor d’ells mateixos i assimilar adientment els conceptes propis de l’etapa en què es troben.

Cal que el seminarista destaqui per la seva inquietud intel·lectual, expressió concreta del “cor inquietum” desitjós de conèixer més el seu Senyor.

Vivim en Comunitat

El Seminari no és un lloc per a formar administradors, sinó pares, germans, companys de camí (Papa Francesc)

Viure en comunitat permet la incorporació a una petita Església que peregrina en el Seminari por mitjà del compartir fratern i la vivència autèntica de cadascun dels seus membres. El futur prevere, així com va avançant en la formació, esdevé un home de comunió, i li serà més fàcil incorporar-se al presbiteri de la Diòcesi, cercant-hi l’Església particular que l’anima en la seva vocació.

Per tant, és necessari que el seminarista valori els espais comunitaris perquè són aquests espais els que li permeten sentir-se Església i ésser un home de comunió.