Seminari major
¿Què és?
El Seminari és essencialment una comunitat de creients que, motivats per la invitació de Jesús a deixar-ho tot i seguir-lo, es dediquen de manera especial a discernir la seva vocació; per tant, és una escola de deixebles que desitgen configurar-se profundament amb Crist Pastor.
És una comunitat humana formada pel Bisbe diocesà i l’Equip de Formadors, que exerceixen en el Seminari la labor de pares de família i, per tant, s’esforcen a establir unes relacions pastorals, afectuoses i cordials amb els seminaristes (R.N. 406); perquè els seminaristes, orientats pels formadors, puguin donar una resposta personal i de cada vegada més clara a la pregunta de Jesús: “M’estimes?”
De més a més, és una comunitat eclesial, per tant, s’hi viu un ambient espiritual que possibilita la trobada amb Jesús, de manera que, coneixent-lo, se’l pugui escoltar i escoltant-lo se’l pugui seguir amb més convicció i lliurament.
“La vida en el Seminari és una escola de seguiment de Crist, un temps privilegiat per a deixar-se educar per Ell amb la finalitat d’aprendre a donar la vida per Déu i pels germans" (R.N. 11)”
Etapes formatives
El nostre Seminari, fent seves les noves disposicions de la Conferència Episcopal Espanyola per a la formació dels futurs preveres, ha dissenyat un pla de formació que té en compte els processos personals de cada seminarista i també la realitat de la nostra Església diocesana, de manera que cada seminarista en la mesura en què vagi configurant-se amb Jesús Bon Pastor pugui potenciar els talents que Déu li ha donat.
Per tant, el nostre pla formatiu comprèn de manera general les etapes següents:
Etapa Propedèutica:
Ofereix una introducció a la vida sacerdotal i al mateix procés formatiu, és la primera aproximació al Seminari, en què el seminarista coneix el Seminari i els formadors amb la comunitat van coneixent el nou integrant, a més és un temps de coneixement de la realitat eclesial i social de la nostra Diòcesi.
Etapa Discipular o d’ estudios filosòfics:
És l’etapa en què s’inicien els estudis filosòfics i en què comencen a ésser més conscients de les exigències pròpies del camí sacerdotal pel qual s’ha optat.
Etapa de Configuració o d’ estudis teològics:
És el moment en què el seminarista comença els estudis teològics i va adquirint les qualitats pròpies d’un ministre ordenat.
Etapa de Síntesi Vocacional o Prediaconat:
És l’etapa en què el seminarista, fora del Seminari, fa servir tots els coneixements que ha rebut durant el temps de formació i es vincula al dinamisme propi de la comunitat parroquial a què ha estat destinat.
Pilars de la formació
La formació dels seminaristes és enfortida per quatre dimensions claus que ja sant Joan Pau II havia destacat per a la formació dels seminaristes a l’exhortació apostòlica Pastores Dabo Vobis i que ara reprèn la Conferència Episcopal Espanyola per parlar d’autèntics seguidors de Jesús Bon Pastor. Aquestes dimensions són:
Dimensió Humana:
l’objectiu de la formació humana dins el Seminari és assolir la maduresa personal suficient dels candidats al presbiterat, de manera que puguin abraçar el sacerdoci des de la llibertat, essent plenament conscients de les exigències que comporta ésser un ministre ordenat; per obtenir aquest fi la formació humana s’enforteix en l’àmbit físic (en la cura de la salut i en l’orde de la vida), en l’àmbit psicològic (en una personalitat estable caracteritzada pel domini de si mateix, l’equilibri emocional i afectiu i una sexualitat ben integrada), en l’àmbit moral (en una consciència ben formada, una actuació lliure i responsable, la rectitud i objectivitat en la manera de percebre i judicar esdeveniments i en la capacitat de prendre decisions) i en l’àmbit social (en l’aptitud per a les relacions socials de manera que siguin equilibrades i madures) (R.N. 169).
Dimensió Espiritual:
L’objectiu de la formació espiritual és “alimentar la comunió amb Déu i amb els germans, en l’amistat amb Jesús Bon Pastor i en una actitud de docilitat a l’Esperit” (R.F. 101); per aconseguir que els seminaristes siguin homes de Déu, el Seminari propicia la Vida Litúrgica, l’Eucaristia diària, la Direcció Espiritual, la vivència dels Sagraments -especialment la Reconciliació-, la pregària personal i la devoció mariana (R.N. 192, 204-212).
Dimensió Intel·lectual:
L’objectiu últim de la formació intel·lectual és que el futur prevere sigui capaç de pensar, estimar, contagiar el món de Déu, per això el Seminari propicia la formació inicial i s’esforça per oferir un ample camp de coneixement de manera que el seminarista pugui donar raó de la seva fe per mitjà del coneixement filosòfic, teològic i cultural
Dimensió Pastoral:
L’objectiu de la formació pastoral és que els seminaristes valorin l’apostolat com un servei, un servei que els dugui a ser pastors a imatge de Jesús Bon Pastor; per tant, per aprendre a valorar el servei els seminaristes comencen a reconèixer la missió evangelitzadora en allò petit i amagat, en el dia a dia (R.N. 256), de manera que els futurs preveres siguin capaços d’entregar-se plenament pel Regne de Déu.